Tot i que les proves científiques estan augmentant constantment i la urgència es cada cop més evident, la majoria dels poders econòmics i polítics no renuncien als seus privilegis i beneficis a costa de la resta de la humanitat. També, n’hi ha qui juga a vàries lligues, com per exemple Endesa: el màxim contaminador de l’Estat espanyol i principal patrocinador de la cimera mundial sobre el clima celebrada recentment a Madrid.
Transitar cap a la descarbonització de la societat industrial per evitar el col·lapse del planeta és la gran promesa de les institucions polítiques multilaterals, dels polítics del centreesquerra, així com dels sectors més “postindustrials” del capitalisme global. Així i tot, la cimera de Madrid ha tornat a evidenciar la poca voluntat política per convertir aquesta promesa en realitat.

Però la manca de voluntat política és només una part del problema. El cas és que la transició cap a una economia basada en energies renovables és físicament impossible sense una transformació radical de les pautes econòmiques, socials i culturals de les societats industrials. Els últims trenta anys han demostrat que no hi podrà haver un desenvolupament sostenible sense un decreixement generalitzat de l’economia capitalista i sense una redistribució de la riquesa mundial que ara està en mans d’una minúscula minoria.